Fa poc temps hem representat i defensat un company nostre, en una comprovació tributària de les despeses de l’activitat econòmica en l’exercici de l’Advocacia a la declaració de la Renda.
En aquest cas, l’Oficina de Gestió Tributària de l’Administració d’Hisenda competent, es va qües- tionar si la factura rebuda per les classes de reciclatge d’anglès complien el requisits per ser fiscalment deduïbles com despesa de l’activitat econòmica desenvolupada per un Advocat, amb l’argument que calia correlacionar aquesta despe- sa amb les factures emeses als clients, l’any de la comprovació.
Finalment, l’Administració Tributaria va determinar que haver facturat a dos clients estrangers no era suficient justificació per estimar deduïble aquesta despesa.
El que sembla que desconeix aquesta Oficina de Gestió Tributària és que molta de la normativa i criteris que afecten el dia a dia de la nostra profes- sió i que cal consultar està escrita exclusivament en aquest idioma, com per exemple, la normativa de la Unió Europea en matèria de duanes, o per exemple, hem de contactar, reunir-nos o parlar telefònicament amb tercers, que poder ser de llengua estrangera, que estiguin relacionats amb els assumptes que ens ha encomanat un client; en definitiva, hi ha un munt de supòsits en els que un Advocat en l’exercici de la seva professió necessi- tarà tenir uns coneixements mínims d’anglès.
Afortunadament pels nostres interessos, una re- cent Sentència del Tribunal Suprem pot posar fre
a aquesta discrecionalitat a la qual ens té acostu- mats l’Administració Tributària quan estem en una comprovació tributària de l’activitat econòmica, i concretament a l’actual exigència d’haver de corre- lacionar cada despesa deduïda a l’activitat exclu- sivament amb cadascun dels ingressos obtinguts. És a dir, una aplicació desorbitada del principi de correlació de les despeses amb els ingressos, de difícil o impossible acreditació en molts casos.
Efectivament, a la Sentència dictada pel Tribunal Suprem el passat 30 de març de 2021, al Recurs de cassació 3454/2019, l’Alt Tribunal, assumeix una interpretació àmplia del concepte de “despesa deduïble”.
Encara que es tracta d’un pronunciament relatiu a la normativa anterior a la Llei 27/2014, de l’Impost de Societats, és igualment aplicable a la normati- va actual, ja que la redacció d’ambdues normes en aquesta qüestió és molt similar.
Es tracta doncs, d’una Sentència molt favorable als contribuents, i de gran importància, que ens dota d’arguments per oposant-se a les comprovacions tributàries en les que s’hagi negat la deducció de despeses, amb l’argument de l’Administració de rebutjar una correlació indirecta entre les despeses i els ingressos de l’activitat econòmica, aquesta Sentència obre la porta a reclamar per la pèrdua d’aquest dret a liquidacions que no estiguin pres- crites.
El Tribunal Suprem estima que a part de les excep- cions que ja consten explícitament fixades per la normativa fiscal, concretament a l’article 15 lletra e) de la Llei 27/2014, de l’Impost de Societats, nor- mativa que es d’aplicació obligatòria també pel que fa a la determinació dels rendiments d’activitats econòmiques de les persones físiques a l’IRPF, per remissió expressa de l’article 28 apartat 1, de la Llei 35/2006, de l’IRPF, “seran deduïbles” també totes aquelles despeses que, “responguin a la ma- teixa estructura que les enumerades a la norma i estiguin correlacionades amb l’activitat empresarial dirigides a millorar el resultat empresarial, directa o indirectament, de present o de futur, sempre que no tinguin com a destinataris a socis o partícips” (doncs el cas jutjat es tractava d’unes despeses d’una Societat).
En aquesta Sen- tència, que esta- bleix doctrina, el Tribunal Suprem, fa una interpre- tació àmplia del concepte de co- rrelació entre des- peses i ingressos, entenent que, d’una banda, “els cicles econòmics de les empreses no tenen perquè coincidir amb el període impositiu de l’impost” de Societats o de la Renda. Doncs “no són infreqüents les operacions empresarials el resultat de les quals excedeix del període d’impu- tació en l’impost de Societats (o
de la Renda en el nostre exemple), sense que per això se’ls pugui negar la seva condició, de despesa deduïble.”
I, d’altra banda, ampliant la capacitat dels empre- saris de demostrar que certes despeses estan en correlació amb els ingressos que obtindran, encara que sigui a llarg termini, i per tant, susceptibles d’una deducció tributaria.
Pel Tribunal Suprem, les despeses s’han de correla- cionar amb l’activitat econòmica que desenvolupa el contribuent, i això vol dir amb ingressos pre- sents o futurs.
Aprofito per recordar, a més a més, que les des- peses per ser fiscalment deduïbles han de com- plir els requisits de registre a la comptabilitat o als llibres registres fiscals obligatoris en el cas de les persones físiques pel que fa a l’IRPF, així com estar degudament justificades documentalment.
